Què és la petjada ecològica?
És un indicador de sostenibilitat que serveix per mesurar l’impacte d’un país, una regió, una persona o una activitat sobre el medi ambient. Va ser desenvolupat pels canadencs William Rees i Mathis Wackernagel durant els anys noranta.
La petjada ecològica permet comparar l’impacte de diferents patrons de consum i estils de vida, i comparar-los amb la capacitat productiva de la Terra.
Com es calcula?
Transformant tots els consums materials i d’energia, i els residus produïts, a hectàrees d’ecosistemes productius que caldrien per produir els materials i l’energia, i per absorbir les emissions i els residus produïts (cultiu, pastures, boscos, mar, sòl construït i superfície per a l’absorció de residus i CO2).
Qualsevol producte que consumim ha travessat tota una cadena de producció i distribució, des de l’extracció de matèries primeres (minerals, fusta, peix, etc.) fins al producte acabat, passant pel disseny, la transformació, la promoció, la distribució i el transport o comercialització. En cadascun d’aquests passos la petjada ecològica del producte es va fent més gran.
Un exemple: cadena de producció d’una llauna de tonyina. L’empresa pesquera genera els següents impactes: a) l’espai que utilitza per a la pesca; b) el consum de combustible de la barca; c) el consum de materials que utilitza (xarxes, caixes, hams, etc.); d) el consum d’altres recursos (paper, aigua, menjar, etc.); e) les emissions i abocaments que produeix. Suposem que tots aquests impactes, un cop convertits a hectàrees, produeixen una petjada ecològica de 10 hectàrees per tona de peix. Això vol dir que cada tona de peix equival a tots els recursos que produeixen 10 hectàrees d’ecosistemes bioproductius. A més, cal afegir-hi les operacions de la llotja, on es consumeix electricitat, es fabrica gel, es consumeixen materials d’oficina, etc; el transport fins a la fàbrica de conserves, la transformació, enllaunat, la venda i el transport, de vegades fins a llocs molt allunyats. Al final de tota aquesta cadena, la petjada d’aquella tona de peix pot passar de les 10 hectàrees inicials a 1.000 hectàrees.
Per què diem que “ens passem”?
L’indicador de petjada ecològica té sentit sobretot si el comparem amb la capacitat ecològica de la Terra. Si prenem tots els ecosistemes productius de la Terra i els dividim entre els habitants totals obtenim que, actualment, la capacitat ecològica disponible per habitant és d’1,8 hectàrees.
És un indicador de sostenibilitat que serveix per mesurar l’impacte d’un país, una regió, una persona o una activitat sobre el medi ambient. Va ser desenvolupat pels canadencs William Rees i Mathis Wackernagel durant els anys noranta.
La petjada ecològica permet comparar l’impacte de diferents patrons de consum i estils de vida, i comparar-los amb la capacitat productiva de la Terra.
Com es calcula?
Transformant tots els consums materials i d’energia, i els residus produïts, a hectàrees d’ecosistemes productius que caldrien per produir els materials i l’energia, i per absorbir les emissions i els residus produïts (cultiu, pastures, boscos, mar, sòl construït i superfície per a l’absorció de residus i CO2).
Qualsevol producte que consumim ha travessat tota una cadena de producció i distribució, des de l’extracció de matèries primeres (minerals, fusta, peix, etc.) fins al producte acabat, passant pel disseny, la transformació, la promoció, la distribució i el transport o comercialització. En cadascun d’aquests passos la petjada ecològica del producte es va fent més gran.
Un exemple: cadena de producció d’una llauna de tonyina. L’empresa pesquera genera els següents impactes: a) l’espai que utilitza per a la pesca; b) el consum de combustible de la barca; c) el consum de materials que utilitza (xarxes, caixes, hams, etc.); d) el consum d’altres recursos (paper, aigua, menjar, etc.); e) les emissions i abocaments que produeix. Suposem que tots aquests impactes, un cop convertits a hectàrees, produeixen una petjada ecològica de 10 hectàrees per tona de peix. Això vol dir que cada tona de peix equival a tots els recursos que produeixen 10 hectàrees d’ecosistemes bioproductius. A més, cal afegir-hi les operacions de la llotja, on es consumeix electricitat, es fabrica gel, es consumeixen materials d’oficina, etc; el transport fins a la fàbrica de conserves, la transformació, enllaunat, la venda i el transport, de vegades fins a llocs molt allunyats. Al final de tota aquesta cadena, la petjada d’aquella tona de peix pot passar de les 10 hectàrees inicials a 1.000 hectàrees.
Per què diem que “ens passem”?
L’indicador de petjada ecològica té sentit sobretot si el comparem amb la capacitat ecològica de la Terra. Si prenem tots els ecosistemes productius de la Terra i els dividim entre els habitants totals obtenim que, actualment, la capacitat ecològica disponible per habitant és d’1,8 hectàrees.
Petjada/persona any 2007 = 18.000 milions d’hectàrees (petjada ecològica mundial any 2007) / 6.700 milions d’habitants (població mundial l'any 2007) = 2,8 hectàrees.
Una altra manera d'explicar-ho és mesurar en quants mesos consumim els recursos anuals disponibles. Al 2011 la Terra va entrar en dèficit ecològic el 27 de setembre. Vols llegir l'article? Clica aquí.
Sabies que un 50% de la petjada ecològica global de l’any 2007 corresponia a només 10 països?. Estats Units utilitzaven un 21% de la capacitat total de la Terra, i Xina el 24%. Ambdós països sobrepassaven la seva biocapacitat, ja que els Estats Units disposen d’un 10% de la capacitat ecològica total i Xina d’un 11%.
Entre els cinc països que tenen una petjada ecològica per càpita més gran hi trobem dos països de l’Orient Mitjà -Emirats Àrabs i Qatar-, amb vora 10 hectàrees per càpita, dos països europeus -Dinamarca i Bèlgica, i els Estats Units, aquests darrers amb una petjada de vora 8 hectàrees per càpita.
Espanya té una petjada de gairebé 6 hectàrees per càpita i una biocapacitat de menys de 3 hectàrees per càpita.
Quan ens vam començar a passar?
L’any 1961 (el primer per al quan es disposa de dades de la petjada ecològica dels països), la petjada ecològica global era només la meitat de la seva capacitat ecològica.
La petjada ecològica va anar augmentant fins que a mitjans dels anys 70 va sobrepassar la capacitat de la Terra, i des d’aleshores ha seguit augmentant.
Vols saber-ne més?
Un llibre.... “Simplicidad radical”, de Jim Merkel
i un manual pedagògic. Clica aquí.
I també....
Revistes i guies
Altres llibres:
“Consumir menos, vivir mejor”, de Toni Lodeiro
"Obesos y
famélicos", de Raj Patel
“Lo pequeño es hermoso”, de E.F. Schumacher
“Vivir (bien) con menos, de Joaquim Sempere i Jorge Riechmann
Supermercados no, gracias, d’Esther Vivas i Xavier Montagut
Les Societats Urbanes Davant la Reforma Ambiental (Grup de Geografs per a L'Ecología Social; UB) Disponible on-line
“Lo pequeño es hermoso”, de E.F. Schumacher
“Vivir (bien) con menos, de Joaquim Sempere i Jorge Riechmann
Supermercados no, gracias, d’Esther Vivas i Xavier Montagut
Les Societats Urbanes Davant la Reforma Ambiental (Grup de Geografs per a L'Ecología Social; UB) Disponible on-line
“Despilfarro. El escándalo global de la
comida”. Tristam Stuart .Colección:
Alianza Ensayo
Una comida sostenible. Guia d’Amigos de la Tierra. Barcelona, 2002.
Alimentos y Agricultura: ¡Tiempo de elegir! Guia d’Amigos de la Tierra. Barcelona, 2002.
Una comida sostenible. Guia d’Amigos de la Tierra. Barcelona, 2002.
Alimentos y Agricultura: ¡Tiempo de elegir! Guia d’Amigos de la Tierra. Barcelona, 2002.
Webs
No hay comentarios:
Publicar un comentario